EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 18 d’abril de 2018

POEMA D'AMOR I DE DOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
POEMA D'AMOR I DE DOLOR

Tot el temps que vam estar junts
fórem com unes bones i útils tisores.

Després de separar-nos vam tornar
a ser dos esmolats ganivets
clavats a la carn del món

cadascú al seu lloc.


Iehuda Amikhai
Clavats a la carn del món
Ed. Proa, 2001
Més sobre el autor, ací
[Traducció de Manuel Forcano]

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ben pensat les estisores també es poden clavar a la carn del món, tot depen de de com es miri aquest poema de doble cara!
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Un poema molt curt però molt intens.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

El poema i la seva interpretació a vegades també van per separat...

Publica un comentari a l'entrada