EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 1 d’abril de 2018

POEMA AMB DATA (CII): 31 DE MARÇ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
31 DE MARÇ

I així envoltem el nostre rostre present d’un gran buit
On patim com a pèrdua allò que un dia rebutjàrem
Robert Cortell

En aquells dies la panxa del temps
criava àlbers en les comissures
d’un país perplex de llavis i verds.
Les ciutats s’anomenaven com tu.
Hi havia abrils als terrats de l’aire,
versos vius als pitxers de les hores,
pluja als carrers dels setze anys i onades,
freixes antics en els paisatges d’aigua,
l’alegria de rentar el silenci
i garbells de mar respirant la sal.

Ara ho dic i recorde els budells
d’una alba eterna partida de foc,
ara que he conegut la cendra trista
i els pel·lícans fan ombres de fum.

(La desfeta és un desert de clepsidres,
certs incendis en els boscos de la carn,
la consumació del desdesig.)

Marisol González Felip
Inèdit

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I jo em pregunto, com es deu rentar el silenci???
Bona Pasqua, Jesús.

Calpurni ha dit...

Amb molt de paciència. És clar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Amb molt de paciència. És clar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada