EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 5 d’abril de 2018

TÉ UN PERQUÈ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
TÉ UN PERQUÈ

Si dorm aquell narcís fetiller, té un perquè.
Si el seu bucle en ones es desfà, té un perquè.

El teu llavi abocava llet, i jo deia:
aquesta dolçor al costat d'aquell saler té un perquè.

La teva boca és font d'aigua de vida, mes
sota el teu llavi, el forat del teu mentó té un perquè.

Mil anys visques!, dic, perquè sé de cert
que en el teu arc la sageta de la teua pestanya té un perquè.

Mal de separació i pena de sofriment t'han posat malalt,
oh cor, aquest crit teu, aquest lament, té un perquè.

Pel jardí passà anit el vent dels seus dominis,
oh flor, el teu vestit esquinçat té un perquè.

Tot i que el dolor de l'amor oculta a la gent el cor,
aquest plor dels teus ulls, Hafez, té un perquè.


Hafez Al-Shirazí

Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Totes les coses per insignificants que siguin, tenen un perquè...
Bon vespre, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

El perquè és la poesia.

Calpurni ha dit...

Potser no cal fixar-se en el perquè de les coses. Cal mirar-les tal com són.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada