DE LA TERRA EMBOIRADA

(Imatge pròpia)

No pas la bellesa de la boira
que t’encimbella com un déu
per damunt del món que tapa,
la boira que rellenta cants gregorians
vora monestirs de severes sandàlies,

sinó la bellesa de la boira
que confon homes i oliveres,
la que trabuca, torba i rumia
amb el gebre humit del dubte,

la que a les nits fredes de cor calent,
de les petites passions
i les modestes angúnies,
en fa un sol tel que amara d’incertesa.

Josep M. Sala-Valldaura

Coordenades

Adia Edicions, 2018

Més sobre la'utor, ací i ací

POEMA AMB DATA (CV): [NUNCA FUE LA PALABRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Não há regresso: tudo és laberinto

Eugénio de Andrade

Nunca fue la palabra

ni bálsamo, ni cura

para la sensación de desamparo:

lo fue, no obstante, descubrir de pronto

cuánta ignorada cicatriz se esconde

entre los pliegues del acontecer.

Semanas, meses, años

vistos ahora bajo nueva luz

ya sin excusas ni misericordia,

un cúmulo de tiempos y de territorios

que siempre creí fáciles de conquistar.

                                          ¿Mes escuchas?

Veo cuerpos y rostros que a nada remiten.

Aunque aparenten coincidir con alguien,

tú o yo, son simples fantasmagorías.

Fuimos quizá tan sólo caminantes,

merodeando en círculo.

                                            Y hoy, lunes,

veintisiete de julio, sobre el espigón,

                                                  Sembrado

de matojos, arena y humedad, el musgo

sirve de alfombra a las gaviotas.

Vienen y van, se alejan y de nuevo

vuelven a mi (¿persiguen

viejos fantasmas del pasado?). No,

No hay palabra que impida

que todo muera. Como muere el sol.

Jenaro Talens

El sueño de Einstein

Ed. Salto de Página S.L., 2015

Més sobe l'autor, ací i ací

[EL COR TÉ LES ARRELS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El cor té les arrels clavades a la terra de les petjades. El dia sempre es lleva amb curiositat d'observar..., contempla el soroll brut de motor que fa una moto, i tot seguit es concentra minuciosament en el batec continuat de les hores que marca el rellotge a la paret. Tot ho mira amb els seus ulls inquiets, plens d'impaciència. Talment és com si tot li arribés de nou..., com si tot això del dia, el soroll brut i les hores fos una descoberta científica històrica. El cor, que té les arrels clavades a la terra de les petjades, això ja ho sap i mai s'ha preocupat d'aquestes foteses. Perquè el cor treballa vint-i-quatre hores seguides, mai descansa, però no es queixa, treu la cara i creix per dins i mou els fils entortolligats de les artèries..., sovint mou els fils d'un laberint anomenat vida.

Marc Freixas

Damunt les passes

El Petit Editor, 2017

Més sobre l'autor, ací

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)

Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena

Tòtem ordre

Ed. Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací

PENSAMENTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PENSAMENTS

Seu a la taula d’escriure,

consulta el navegador

i espera que les idees arribin.

Però els pensaments decisius,

aquells que van fins al fons,

no es troben en el despatx

ni en les prestatgeries.

Els pensaments són brisa de mar,

refilada del rossinyol al migdia,

silenci salat del desert,

ràfega de llum que s’apaga

l’instant després

d’haver llampeguejat.

Esperança Castell Rodriguez

Flames a la fosca

Editorial Meteora, 2013

Més sobre l'autora, ací i ací

RÈQUIEM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

RÈQUIEM

No puc anar a canviar

l’aigua de les flors

al nostre cementiri

de records.

Voldria que s’anessin

podrint des de l’arrel

al costat d’un insecte

anegat i sense nom.

Però aquest desig

no podrà ser real,

tampoc.

Tota la nostra història

és un gran ram de pètals

de plàstic a l’engròs.

Sílvia Bel Fransi

Deixar anar. Soliloqui en mi sostingut

Viena Edicions, 2018

Més sobre l'autora, ací

TREMOLOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TREMOLOR

Tots els cossos duen, apariada,

la seva dissolució,

com la ment corrompuda en cent mil fraus,

els estómacs plens de rots i viandes

o els pèls, rullats i blancs,

del semaler adormit.

Hem envellit, plegats.

I ara el malson ens fibla abans de jeure.

Però aquí estimem el tràngol sinuós

i els finestrals que s’obren

cap a una conversa sol·lícita i austral:

els pits enfora, la gropa alçada

i la remor dels foscos rapinyaires

amb el te fumejant al capdavall.

Tal vegada –¿qui sap?–

en l’última alenada compartirem

aquesta decadència extrema;

i per tu ja no serà sobrer,

ni cínic,

parlar d’amor etern.

Oh, l’amour n’est rien s’il n’est pas de la folie,

digué l’enginyer a madame Chauchat.

Prou saps, però, que ells

–els de l’infern–

ens miraran de cua d’ull

tot invocant la norma

i el concordat poruc.

I que enllà, de nou,

colgada d’una neu concisa i resplendent,

sentiran la ira dels cecs abans de néixer.

Car la felicitat no és un do,

sinó un dret.

Per això ens odiem,

voluptuosament,

els uns als altres.

Lluís Calvo

Al ras

Perifèrics Edicions, 2007

Més sobre l'autor, ací 

POEMA AMB DATA (CIV): CIUTAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIUTAT

Plovisquejava, per això, segurament,

a les vint quaranta-cinc del capvespre

del dia deu de juliol de dos mil tretze

aparegué rarament la foscor.

Tots els carrers semblaven fantasmagòrics.

Les ombres eren com si dormitaren,

només despertaven amb el fulgor dels fars dels cotxes.

Els conductors impacients s'aturaven junt els semàfors.

En una majoria dels edificis

a les finestres tampoc no es veia els llums.

Algun rètol lluminós de magatzems parpellejava.

Les façanes de les cases tampoc no havien encès els llums.

El bus semblava un poderós elefant entorxat

en l’asfalt mullat dels carrers.

La ciutat de València feia pensar com si estiguera

amenaçada per un raid aeri; només faltava una sirena que udolara

perquè els ciudatans s'amagaren als refugis imaginats.

Semblava un ambient de guerra virtual, o de misèria.

La causa no era un tallament elèctric per problemes tècnics.

Simplement, era la maleïda crisi.

                                Albert Hernàndez i Xulvi

Dins Entre mots i versos

Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2016

Més sobre l'autor, ací

DOBLECS

(Composició pròpia)

DOBLECS 

Algunes pàgines del llibre 
estaven doblegades per l'angle superior. 
N'he alçat, d'amagat i amb reverència, 
els triangles menuts de les puntes. 
Ha estat com obrir les finestres 
d'una casa tancada i barrada 
des de feia molts anys 
i anar descobrint les empremtes 
dels teus dits als porticons. 

Cèlia Sànchez-Mústich

On no sabem

 Tres i Quatre, 2010

Més sobre l'autora, ací

AUTO D'AFE

(El pas de la llacuna Estigia, Joachim Patinir. Museu del Prado)

AUTO D'AFE

 a mon pare, in memoriam

Hay golpes en la vida, yo no sé

César Vallejo

Adés jo creia en el Veda

en Belcebub i en Deumèu

cos a cos com si fos Leda

mon gentil cor de pigmeu

Com vaig perdre la vereda

vertical de l'himeneu

si no vaig besar el Pare da-

vall l'olivera del sèu?

Si no vaig fugir la cleda

negant-lo com fariseu

per què eixa llar ja no enreda

el pas dubtós del meu freu?

Plogué i girà la moneda

no sé caigué el gran carreu

toument i en quedà la queda

illegible de la Seu

Ara sols crec en la Veda

fondíssima del Leteu

on pels cabells de l'arbreda

nu i furtiu de cap i peu

faig la ruta de la seda-

ició final cap Ateu

Pere Císcar

En revista sèrieAlfa a cura de Joan Navarro

Més sobre l'autor, ací

[En aquest enllaç hi ha traduccions al castellà i al francés fetes per l'autor: https://seriealfa.com/alfa/alfa50/PCiscar.htm]

LLÀTZER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLÀTZER

Els savis varen sentenciar que no caminaries 
i de genolls t'esmunyies pel pis 
com una menuda sargantana. 
El temps va despertar alguna cosa de tu 
(potser l'ànima adormida) 
i va donar llicència per alçar-te. 
Des de llavors i durant molt temps, 
les nits et van acompanyar 
per recórrer el menjador, la cuina, els dormitoris... 
no hi havia repòs per al teu desfici. 
Córrer tot gronxolant els malucs et feia riure. 
Jo m'adormia en sentir el no parar 

dels teus peus descalços pel passadís. 

Josep Checa

Pell d'ànima

Tres i quatre, 2018

Més sobre l'autor, ací