EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

divendres, 28 de desembre de 2018

BRESSOL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
BRESSOL

Vèiem el món a un pam de terra sense asfaltar
i posàvem nom a tots els gats que passaven pel carrer.
Alguns es quedaven, i els donàvem les engrunes del sopar:
espines de sardina, pa sec sense mullar.
Cada matí els controlàvem des del terrat, amb un got d’aigua
amb sabó a la mà i una canya a la boca. La hi sucàvem, bufàvem,
i el món de l’estiu era una bombolla cosida amb música de tractors.
Volíem ser grans i caminar ràpid. Direcció mar.
I menjar olives i figueres, collir  ametllons sense parar,
els peus descalços per les branques;  la bicicleta, vora el tancat.
I beure síndria i estimar els avis
i picar pedra per esmolar.
Llegir l’escorça de les paraules i entendre els garrofers. Perquè hi ha arbres que t’ensenyen, t’estrenyen i t’engoleixen: et confessen veritats. És llavors quan camines lenta per veure que et fas gran. És llavors quan la nit t’encega amb el dol dels grills. És llavors que les arrels cap al cel són la buidor infinita. I vés, que plores! Direcció mar.
Perquè és llavors quan t’adones que dins la butxaca sempre has dut una maleïda espina que mai vas donar als gats.
I t’acompanyarà sempre.

Cèlia Nolla
Dins de Màtria (Noves veus poètiques dels Països Catalans)
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un text pler de records infantils, amb molts dels quals jo m'identifico...
Bé encara que siguin records feliços, fins i tot les roses tenen espines!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí totes les roses tenen espines però són boniques.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada