EFÍMER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EFÍMER

És no dir-te mai que tot sempre acaba,
que la memòria també crema en flames.
És no dir-te mai que tot és efímer,
em sap greu, però no ens queda cap refugi.
I caminem amb la por entre les ungles
i caminem amb la pell gratinada
de cops, de buits, de sang i de preguntes.
És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te
perquè tot algun dia sempre marxa.
I correm perquè volem viure encara
i correm per evitar l’impossible
amb les mans ancorades a una terra
de submissions, de comiats i de pèrdues.

Solament la mort ens conserva en vida.

Aina Torres Rexach

Dos hiverns i un incendi 

Viena Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací