LLENGUA NEGRA

(Imatge de Josep Ma Abadia, presa d'ací)

LLENGUA NEGRA

M'ha engolit un mirall sense genives,

ja no tinc dents, mai no mossegaré

troncs d'oliveres, creus, l’orella

tallada, ni cadascuna de les dures

espines. Sang, tot sang

als llavis. Tu, retalla-me'ls,

retalla’m les parpelles,

la son destorbadora,

esquinça el vel de la nineta

rebenta’m tot el pit com claraboies

a cops de pedra, escorxa’m.

                                           Mentre

es fonen vora el foc els dits de cera,

el fred no es fon: perdura.

Tota l'eternitat m'espera negra

de llengües com banderes.

Callo, per tres vegades callo.

Llepo una sola de sabata.

Carles Torner

L'àngel del saqueig dins de Sol de sal - La nueva poesía catalana, antología 1976-2001

DVD Ediciones, 2001

Més sobre l'autor, ací

L'OMBRA

(Imatge pròpia)

L'OMBRA

Ara que ja no hi ets, una aparença teva

llisca en silenci pel passadís polit,

flota en silenci pel paradís prohibit,

repassa els llocs on un dia es va ajeure

i es va mirar al mirall amb reflex verd

o es va inclinar lleugera sobre un llibre.

Les meves mans, esteses al poema,

no s'ajusten a l'ombra, molt més lleu la teva.

El sol em ve d'esquena, siluetes xineses:

dos dits, banyes; tres, corona; quatre, cresta;

cinc, un ventallet de vori, palma de margalló

verd fosc, i l'ombra, grisa, amagada,

manyaga, fidel; com tu, desconfiada.

No em segueix però hi és, potser esperant

l’improbable retorn del teu cos.

Olga Xirinacs

La taronja a terra

Ed. Òmicron, 2011

Més sobre l'autora, ací i ací

THE LADY OF THE LAKE

(Dibuix d'Aubrey Beardsley)

THE LADY OF THE LAKE

De dits llarguíssims

i ungles de foc, la mà

alçà l’espasa des del fons del llac.

Al prim canell, voltat d'ones concèntriques,

Artur veié les venes dibuixar-se

com pàl·lids joncs

i imaginà la sang, corrent avall

del braç vers la invisible

espatlla.

              La força que no es mou, guarda la vida 

o ret el cansament la voluntat?

Ara que baixa el sol 

els ulls damunt la terra, 

quin home ha vist més món, 

qui erra o qui roman?

                                     El rei deixà l'arnès 

arran de l'aigua 

i escoltà el moviment 

dels grans arbres de tinta.

Margalida Pons

Les aus (dins Sol de Sal - La nueva poesía catalana, antología 1976 - 2001)

a cura de Jordi Virallonga

DVD Ediciones, 2001

Més sobre l'autora, ací

MINUT 48

(Obra d'Àlex Coll, presa d'ací)

MINUT 48

EL MIRALL de casa guarda la memòria de totes les ànimes que s'hi han mirat. Com un lar bondadós, manté viu l'arbre genealògic de la nostra transparència. Cada tarda hi passem per davant, passadís amunt, passadís avall, com si només sabéssim caminar sobre un eix espacial, un rail invisible que anés de nord a sud de la vida. Algun dia, farem un gir de noranta graus i franquejarem el mirall en direcció a l'est.

Gemma Gorga

Llibre dels minuts

Ed. Columna, 2006

Més sobre l'autora, ací

[RECORDES PARE...]

(Imatge pròpia)

¿Recordes pare, les postes de sol

mentre regàvem el camp de blasfèmies

i jo espentava l’aigua i algú ens deixava

en sec i havies de pujar corrents

a obrir de nou el roll dels Avenars?

¿Recordes pare, el forn dels Italians

i els paquets de rosquilles, les quatre

de la tarda i els coloms omplint el cel

de cabrioles, el xiulet del vent?

¿Recordes pare, la porpra obscura

d’un parrup engrescada entre els joncs

de la Marjal, una nit qualsevol,

tothom buscant la manera d’entrar-hi?

Eduard Marco

Refugi incòlume

Ed. Denes, 2009

Més sobre l'autor, ací

ARDENT HIMNE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ARDENT HIMNE

Aquestes són les hores de sols velocíssims,

i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,

per damunt les escales del vent, cavalls de somni.

S'eleven a fogueres abrivades,

mouen el fum vermell i la tenebra roja

i empenyen els reflexos de l'incendi.

Arriben a les nits que bateguen de foc,

corren per diamants cremats, arena, cendra.

Per les ones roents del paradís,

volen damunt les flames afuades.

Homes alats de llargues cabelleres combaten

amb l'espasa del vent i de la llum.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

dins de "Tretze poetes catalans"

Ed. Laia, 1981

Més sobre l'autor, ací i ací

[A FREC DE PELL...]

(Imatge pròpia)

un frec de pell

la pell

es fa miratge

en volves d'aigua

es desfà

amb frisor d'arbre

ulls de llum

un frec de nit

la nit és un naufragi

els mots desborborats

solquen la mar

i es fan espuma

d'un altre foc

Anna Montero

dins de "Camp de mines - Poesia catalana del País Valencià 1980-1990"

Edicions de la Guerra, 1991

Més informació Sobre l'autora, ací

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí

accepto la custòdia

del meu cos.

Em llevo i em pregunto

en quina part de mi habita

el seu control remot.

Amb l’albada d’un cantó

em veig al mirall del nou dia.

De l’altre, la pell em blinda

la resposta.

Albert Garcia Elena

La saliva dels morts

Ed. Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací