EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 3 de febrer de 2019

[CADA MATÍ...]

(René Magritte, La reproduction interdite, 1937)

Cada matí
accepto la custòdia
del meu cos.
Em llevo i em pregunto
en quina part de mi habita
el seu control remot.
Amb l’albada d’un cantó
em veig al mirall del nou dia.
De l’altre, la pell em blinda
la resposta.

Albert Garcia Elena
La saliva dels morts
Ed. Proa, 2018
Més sobre l'autor, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

La custodia del nostre cos la fem nostre cada matí, quan ens despertem amb la il·lusió de viure un nou dia, però manualment...Que no som pas robots.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I hem de custodiar-lo ben bé.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada