EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimarts, 12 de febrer de 2019

[RECORDES PARE...]

(Imatge pròpia)
¿Recordes pare, les postes de sol
mentre regàvem el camp de blasfèmies
i jo espentava l’aigua i algú ens deixava
en sec i havies de pujar corrents
a obrir de nou el roll dels Avenars?
¿Recordes pare, el forn dels Italians
i els paquets de rosquilles, les quatre
de la tarda i els coloms omplint el cel
de cabrioles, el xiulet del vent?
¿Recordes pare, la porpra obscura
d’un parrup engrescada entre els joncs
de la Marjal, una nit qualsevol,
tothom buscant la manera d’entrar-hi?

Eduard Marco
Refugi incòlume
Ed. Denes, 2009
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quantes coses podria posar començant amb , "recordes pare"... També recordo que regàvem l'hort i miràvem les postes de sol!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I quantes vegades hem pensat "si estigueres, pare..."?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada