EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 15 de febrer de 2019

MINUT 48

(Obra d'Àlex Coll, presa d'ací)
MINUT 48

EL MIRALL de casa guarda la memòria de totes les ànimes que s'hi han mirat. Com un lar bondadós, manté viu l'arbre genealògic de la nostra transparència. Cada tarda hi passem per davant, passadís amunt, passadís avall, com si només sabéssim caminar sobre un eix espacial, un rail invisible que anés de nord a sud de la vida. Algun dia, farem un gir de noranta graus i franquejarem el mirall en direcció a l'est.

Gemma Gorga
Llibre dels minuts
Ed. Columna, 2006
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Deu ser un mirall molt gran perquè s'hi pugui encabir totes les ànimes que s'hi han mirat...Tot i que les ànimes, potser no ocupen espai!
Bon diumenge, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les ànimes sempre ocupen espai en altres ànimes.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada