EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 18 de febrer de 2019

THE LADY OF THE LAKE

(Dibuix d'Aubrey Beardsley)

THE LADY OF THE LAKE


De dits llarguíssims
i ungles de foc, la mà
alçà l’espasa des del fons del llac.
Al prim canell, voltat d'ones concèntriques,
Artur veié les venes dibuixar-se
com pàl·lids joncs
i imaginà la sang, corrent avall
del braç vers la invisible
espatlla.
              La força que no es mou, guarda la vida 
o ret el cansament la voluntat?
Ara que baixa el sol 
els ulls damunt la terra, 
quin home ha vist més món, 
qui erra o qui roman?
                                     El rei deixà l'arnès 
arran de l'aigua 
i escoltà el moviment 
dels grans arbres de tinta.

Margalida Pons
Les aus (dins Sol de Sal - La nueva poesía catalana, antología 1976 - 2001)
a cura de Jordi Virallonga
DVD Ediciones, 2001
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que ha vist més món el que sigui més observador, tan se val si erra o roman...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és , M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada