EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 21 de febrer de 2019

L'OMBRA

(Imatge pròpia)
L'OMBRA

Ara que ja no hi ets, una aparença teva
llisca en silenci pel passadís polit,
flota en silenci pel paradís prohibit,
repassa els llocs on un dia es va ajeure
i es va mirar al mirall amb reflex verd
o es va inclinar lleugera sobre un llibre.
Les meves mans, esteses al poema,
no s'ajusten a l'ombra, molt més lleu la teva.
El sol em ve d'esquena, siluetes xineses:
dos dits, banyes; tres, corona; quatre, cresta;
cinc, un ventallet de vori, palma de margalló
verd fosc, i l'ombra, grisa, amagada,
manyaga, fidel; com tu, desconfiada.
No em segueix però hi és, potser esperant
l’improbable retorn del teu cos.

Olga Xirinacs
La taronja a terra
Ed. Òmicron, 2011
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Les ombres etèries en el silenci, ens porten els records de la presència de persones estimades...
Bon cap de setmana, Jesús.

Calpurni ha dit...

I eixes ombres són tan presents!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada