(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Rosa Leveroni
Epigrames i cançons
Gustau Gili, 1938
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt quest poema...La solitud sovint fa molta companyia i si és en forma de terra aire sol mar i estrella encara més!
Bon vespre Jesús.
De vegades s'està molt més acompanyat amb la solitud que amb molta gent.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada