EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS

diumenge, 11 d’octubre del 2020

NARCÍS

(Narcís. Atribuït a Caravaggio)

 NARCÍS

 

El que és profund necessita de màscares.

Friedrich Nietzsche

 

Ben aviat vaig aprendre a emmascarar-me en

les paraules, que no eren més que núvols.

Walter Benjamin

 

A dalt de tot, més lluny del fals reflex

d’un ocell que s’abeura en l’aigua bruta,

hi ha l’aigua límpida d’un cel eixut

i el traç d’un pensament que encara és blanc.

El vent branqueja un breu instant. S’inunda

la finestra en el lleu esquinç d’un llamp

i és fosc el núvol, és un tendal que s’engreixa

com el ventre prenyat d’un animal

quan la mare dels dies es desperta,

trenca aigües, raja sang, i es buida

en la nit del seu rostre cobert de metall.

Marc Rovira

Cap vespre

Edicions Proa, 2019

Més sobre l’autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un pensament blanc...D'aquest color deuen ser els pensaments innocents! I com podem trobar aigua en un cel eixut?
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Potser hi ha també pensaments d'altres colors.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada