(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Només lamente que ja no siguem
el que érem a la nostra edat florida.
LIU GUO
Vells arbres al costat de la muralla
lamenten la tardor dia i nit.
LI BAI
Tots els anys he lamentat
no trobar la primavera que se n'ha anat.
BAI JUPY
蘇蘇的哀悼
LAMENTACIONS DE YĒ SŪ
Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.
Ja no sé calcular la velocitat del desgel
perquè em solidifique amb la primavera.
Necessite transformar-me en pell
per a veure la teua nuesa.
He de convertir-me en una paraula per a lluitar
dins del poema contra la voracitat
dels engranatges de l’exactitud
dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.
La certesa m’abandona.
Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.
De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum
que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.
No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.
Però sé que ja és temps de combatre els tigres
que hostilment intenten devorar el meu nom.
Jesús Giron Araque
El bosc de bambú
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt!!!
Això és genial: "De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum". El que fas amb la poesia.
Moltes gràcies, Helena.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada