EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

dimecres, 28 de gener del 2026

MARINHA

 


(Imatge pròpia)

Marinha

 

Ditosos a quem acena

Um llemço de despedida!

São felizes: têm pena...

Eu sofro sem pena la vida.

 

Doo-me até onde penso,

E a dor é já de pensar,

Órfão de um sonho suspeso

Pela maré a vazar...

 

E sobre até mim, já farto

De improfícuas agonias,

No cais de onde nunca parto,

A maresia dos dias.

 

---

 

Marina

 

¡Dichosos a quienes gestea

Un pañuelo de despedida!

Son felices: tienen pena...

Yo sufro sin pena la vida.

 

Me duelo hasta donde pienso,

Y ya el dolor es de pensar,

Huérfano de un sueño suspenso

Por la marea al bajar...

 

Y sube hasta mi, ya harto

De estériles agonías,

En el muelle del que nunca parto,

La marejada de los días.

 

---

 

Marina

 

Beneïts a qui saluden

Un mocador de comiat!

Són feliços: senten pena...

Patesc la vida sense pena.

 

Em faig mal tant com puc pensar,

I el dolor és ja de pensar,

Orfe d’un somni suspés

Per la marea que retrocedeix...

 

I puja fins a mi, ja cansat

D’agonies infructuoses,

Al moll del qual mai no partesc,

La maror dels dies.

 

Fernando Pessoa

Antología primera (edició portugués-castellà)

Shantarin, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció al castellà de María Matta]

 

[Traducció meua al valencià]

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada