ARA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ARA

 

Començ el viatge a través dels escarbats

que circulen arrambats, però dispersos,

pel carrer estret del Bou de Sant Pere.

A poc a poc, com avergonyits, no saben

que la vida voldria ignorar-los i no són

més que superfícies de l’ésser a les clavegueres.

“Les veritats no són fetes per a nosaltres”,

diria un, segur, si hagués pensat

talment un Gregor Samsa que no és.

“Nosaltres no hem fabricat les veritats”,

replicaria un altre, abans de veure

el company esclafat per l’oi prematur.

Aixecaria les antenes per trobar refugi

a un cau artístic o de sud-americans,

supervivents, també, de les mentides

vertaderes, tan necessàries en un temps

on no s’hi valen els retrets.

Enfonyat dins l’escletxa, veuria passar la cua

dels immigrants, els nins del migdia,

les mestresses de mitjan horabaixa, els obrers

primers, els femeters de les dues

 els noctàmbuls últims.

Llavors, dins la quietud de les hores fades,

podrà engospar qualque formiga despistada.

“Les veritats no se les creuen ni els escarbats”,

rovegarà mentre rosega la presa més petita,

encara enrabiat per la mort del company.

 

Andreu Gomila

Aquí i ara

El Gall Editor, 2007

Més sobre l’autor, ací