EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 9 de gener del 2020

VIRAR

(Imatge pròpia)
VIRAR

1/3

malgrat haver-les virades
hi ha fotografies
que no canvien de color

blanc i negre dramàtic
com el final d'un incendi


2/3

gestos repetits    les síl·labes
virades   fa fred

la sorra humida

i com un mantra l'oscil·lació
del mar m'aboca a la ingravidesa

el balanceig desdibuixa
els marges de la realitat


3/3

vire
he tornat al mateix lloc

no es pot pensar
en línia recta
Consol Martínez Bella
Instantànies
Ed. Tabarca, 2018
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Normalment si anem per un camí i virem, és per tornar al lloc d'on veníem...Sigui un camí recta o faci giragonses.
El que no entenc és perquè si virem una fotografia ha de canviar de color, potser és el nostre subconscient, o segons el nostre estat d'ànim.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

De vegades virar és el millor camí, encara que no és l'únic.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada