 |
| (Imatge pròpia) |
CREIXEN
REMORS
Es perd
la intensitat
en els
colors del capvespre
fins fer-se
tènue,
quasi
imperceptible.
Després,
vindrà la nit,
l'alba, el
migdia...
i, a les
palpentes,
tomaràs
a somiar,
a
escriure esborranys
sobre el
futur,
amagatalls
d'un horitzó
imprecís,
combatut,
de bat a
bat,
amb la
sang,
com el
guerrer
que
esdevé la glòria
ribetejada
d'impossibles.
Maria Carme Arnau i Orts
Paraules sota la pell de l'univers
Ed. Tabarca, 2012
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agraden els colors del capvespre, avui eren preciosos, es van difuminant de mica en mica...I entre capvespre i capvespre hi haurà molts matisos i tots ens faran somniar...
Una foto molt bonica Jesús i molt addient per el poema.
Bon vespre.
Els capvespres tenen un encant especial.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada