EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 31 de gener de 2020

CREIXEN REMORS

(Imatge pròpia)
CREIXEN REMORS

Es perd la intensitat
en els colors del capvespre
fins fer-se tènue,
quasi imperceptible.

Després,
       vindrà la nit,
l'alba, el migdia...
i, a les palpentes,
tomaràs a somiar,
a escriure esborranys
sobre el futur,
amagatalls d'un horitzó
imprecís,
            combatut,
de bat a bat,
amb la sang,
com el guerrer
que esdevé la glòria
ribetejada d'impossibles.

Maria Carme Arnau i Orts
Paraules sota la pell de l'univers
Ed. Tabarca, 2012
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agraden els colors del capvespre, avui eren preciosos, es van difuminant de mica en mica...I entre capvespre i capvespre hi haurà molts matisos i tots ens faran somniar...
Una foto molt bonica Jesús i molt addient per el poema.
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Els capvespres tenen un encant especial.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada