Fa poc més d'un any, quan Israel va bombardejar el territori de Gaza, vaig escriure un poema inspirat en la mirada aterrida d'un xiquet palestí que vaig veure en una fotografia del periòdic.
Fa uns dies un company de treball va realitzar un quadre a l'oli en què també apareix la mirada d'un xiquet espantat després del terratrèmol d'Haití. Ell també la va veure publicada en un periòdic.
Allí estan, esperant-me. Tinc la impressió que han estat posats en eixes gàbies només per a mi. Els visite tot sovint. Sóc el que passa una mà amable pels seus lloms (ells es deixen acaronar). Agraeixen la meua presència, els de més grandària i els més menuts. Tots em presenten les seues millors virtuts. Uns em mostren la seua cara més amable, altres són de caràcter fosc; alguns són juganers, altres violents. Sovint, mirant-los, em fan pesar... i sempre són capaços de comunicar-me tendresa i serenitat o realitat i esperança. Esperen que els adopte encara que siga de manera temporal. Faig la meua elecció i només un n’és triat. La resta queda a l’espera de la meua pròxima visita... a la biblioteca.
En aquest vídeo l'autor ha manipulat una foto de Federico García Lorca i li fa recitar un poema. La veu sembla la d'Alberti.
La luna vino a la fragua
con su polisón de nardos.
El niño la mira mira.
El niño la está mirando.
En el aire conmovido
mueve la luna sus brazos
y enseña, lúbrica y pura,
sus senos de duro estaño.
Huye luna, luna, luna.
Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón
collares y anillos blancos.
Niño déjame que baile.
Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque
con los ojillos cerrados.
Huye luna, luna, luna,
que ya siento sus caballos.
Niño déjame, no pises,
mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba
tocando el tambor del llano.
Dentro de la fragua el niño,
tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían,
bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas
y los ojos entornados.
¡Cómo canta la zumaya,
ay como canta en el árbol!
Por el cielo va la luna
con el niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran,
dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela.
el aire la está velando.
(Imatge presa de la xarxa)
A YouTube hi ha més animacions de poetes en "poem animation movie". Hi són, entre altres, Charles Baudelaire, Walt Whitman, Edgar Allan Poe, Charles Dickens, Lord Byron, James Joyce, Ezra Pound, Paul Verlaine...
Hi ha onades que endevinen la llum. Hi ha bressols de nits que encalmen els delers. Hi ha passes que, amb tot, arriben al final. Hi ha el teu cos que escaliva el meu desig. Hi ha turments que baixen per graons de pell. Hi ha trista gent que torna a casa, de nit, cansada de foradar estrelles. Hi ha sorolls que pugen silenciosament costeres de violins. Hi ha, a hora foscant, ulls de mirada trista que es perden en l’eternitat.
Aquest poema meu està inclòs en la publicació dels XXXI premis Picassent. (La il·lustració l'ha triat l'editorial)
Animal castigat per la insolència
de creure que és possible
salvar els versos nobles,
els intrèpids fulgors de la metàfora,
el sediment sublim de la follia
o l’abraçada de la mort.
Aqueix sóc jo,
qui amb llavi incandescent,
beu a glops la quimera
del foc que destrueix l’ordre establert,
monstre desolador, rapaç
d'urpa assassina,
jo, l'única esperança
de retornar-li al somni la grandesa
que els déus i llurs esbirros
li han arrabassat.
Del poltre estant, sofrisc tortura,
però el secret morirà amb mi,
no és poeta qui vol,
sinó qui serva
l’amarga puresa d'aquest do
com el suprem tresor,
essència del poder...
Tret de "L'amarga puresa del do", Rafael Català i Moros. Perifèric Edicions.
Aquest poema té una cita prèvia de Luís Cernuda que diu "¿Es que pueden creer en ser poetas si ya no tienen el poder, la locura para creer en mí y en mi secreto?"
Quin poder té el poeta? Quin poder té la poesia?
Considere que el major poder que té el poeta és caminar tranquil·lament per Utopia.
Ahir vaig arreplegar el 1r premi de poesia "Cristòfor Aguado i Medina" a la Casa de Cultura d'aquesta localitat valenciana. L'acte va ser molt emotiu. L'ajuntament ha editat un llibre que recull tots els escrits guanyadors (narrativa i poesia). M'ha fet molta il·lusió veure publicades per primera vegada les meues poesies en paper. Enhorabona als companys premiats.
(Nota: Cristòfor Aguado i Medina, va ser el primer regidor de cultura de la democràcia en aquesta localitat, inspirador dels premis i treballador de l'ensenyament)
Jesús Girón Araque. La Pobla de Vallbona, Camp de Túria, País Valencià
----------------------------------------
Tots els textos i imatges
d'aquest blog són d'autoria
del seu propietari, excepte aquells que la seua autoria
estiga explícitament indicada.
He creat una pàgina amb poemes que contenen una data. Intente aconseguir 366 poemes (un per dia de l'any). El llistat pot anar completant-se amb la teua ajuda. Si tens o coneixes un poema que continga una data concreta que faça referència a un dia i un mes de l'any, en qualsevol idioma, pots enviar-me'l i serà publicat al blog eixe dia en concret (jesusgironaraque@gmail.com)
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Total de visualitzacions de pàgina (des del 13-12-2009):
1
Entrades
