que la hipertròfia
de la vida actual
ens duga a la pèrdua
dels valors eterns
de la poesia i la filosofia.
No és d’estranyar
que els valors eterns
de la vida actual
ens duguen a la hipertròfia
de la filosofia
i a la pèrdua de la poesia.
No és d’estranyar que
ens duga a la pèrdua
de la vida actual
la hipertròfia
dels valors eterns
de la poesia i la filosofia.
No és d’estranyar
que la pèrdua
dels valors eterns
de la poesia i de la filosofia
ens duga a la hipertròfia
de la vida actual.
Foto: "Only Alice" en Flickr
(bajo una licencia de Creative Commons)
Perdoneu però,
com diuen
els meus alumnes,
m'he "ratllat".
Entrades
7 han deixat la seua empremta:
Así es...
“No es de extrañar
que la hipertrofia
de la vida actual
nos lleve a la pérdida
los valores eternos
de la poesía y la filosofía.”
Estamos sumidos en las tinieblas cabalgando el tigre del consumo que no impide ver las cosas valiosas de la vida …besos y mi cariño siempre para ti!
Ho has encertat: la vida actual ens porta paraules abstractes, sovint buides. I imatges també abstractes. Sempre hi haurà matèria poefilosòfica, la xarxa en dóna fe.
(Sisplau, posa clar el fons dels comentaris i la lletra fosca, per a major comunicació.)
Olga Xirinacs
(Signo anònim perquè és més fàcil)
Sembla el bolero de Ravel, repetint-se sense cansar.
Hi ha veritats que no ens poden fer perdre la raó. No oblidem la filosofia si us plau, ni la poesia ni tot allò que és bell.
T'he fet cas, Olga, ara el fons és blanc, la lletra fosca. Potser siga més pràctic per a llegir però entenc que un fons negre és més convenient per a un cau.
Gràcies pels teus cometaris.
Calpurni, benvingut al meu carrer Arquimedes. Passejant per aqui veig que t'agrada la poesia, a mi també però ara tinc el bloc en "stan by" perquè les muses han anat de vacances.
Però espero tornar.
Bona nit Jesús.
calpurni,
doncs continúa "ratllant-los" i potser començaran a estimar la poesia i la filosofía...
paraula de comprovació: liaryno
Publica un comentari a l'entrada