AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amb els meus dits carícia
lletrege el teu nom
et faig nàixer de nou
per a després esborrar-te
amb els meus dits espina.

(Traducció del castellà feta per mi)

Claribel Alegría

Variaciones en clave de mí

Ed. Libertarias / Prodhufi, 1993

Més sobre l'autora, ací.

EL POEMA

(Joan Brossa)

Un poema és un ésser que camina,

alena, somia, plora i sospira,

ama, crida, es fa fosc i rellueix,

calla, rebutja la mentida,

sent odi i tendresa, sagna,

d'intimitat a intimitat parla

amb les coses i la gent, suggereix

móns possibles i impossibles, 

sua, cansa, pateix set i gana,

sent dolor, agonitza. I mai mor.

(Traducció del gallec feta per l'amic Armand Pau)

 Manuel María 

A la luz ressuscitada

Ed. Agal,1984

Més sobre l'autor, ací i ací.

----

O POEMA. Un poema é un ser vivo que anda ,/ respira, soña, chora, salouca, / ama, berra, cintila, oscurece, / cala, aborrece a mentira, / sente odio e tenrura, desángrase, / fala de intimidade a intimidade / coas cousas e coa xente, suxere / mundos posíbeis e imposíbeis, / sua, cansa, sofre sede e fame, / adoece, agoniza. E nunca morre.

COM UN TÒTEM POLSÓS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com una tela inconsútil esquinçada

                                                    òrfena d’agulla i fil.

Com un esvoranc ferit, sagnant i fosc.

Com un cel menystingut, grisós i marbrat.

Desorientat com un tòtem polsós i arcà,

                                                                  aquell dia

vaig experimentar

el sacseig del buit de la vida i l’obaga del silenci.

                                                    Com una torbonada.

(de Llibre de contemplació, de pròxima publicació)

POEMA AMB DATA (LX): 9 D'0CTUBRE

1

Treballe i puge a l’andana

la collita de l’afany.

Com un vent em coronava

el dia des del terrat.

2

Treballe amb amor la terra

i la regue amb la suor

dels meus punys, la meua feina,

collita del meu honor.

3

Vinclat al meu solc diari

treballava per la nit.

A l’alba del 9 d’octubre

tota la terra ha florit.

  

Vicent Andrés Estellés

Albades dins Mural del País Valencià, Volum III

Editorial 3 i 4, 2002

ET VAIG VEURE AL CAFÉ

(L'autòmata. Edward Hopper)

Et vaig veure al café,

tu llegies Murakami  

amb una fingida distància.

De tant en tant   

miraves dissimuladament     

buscant un personatge       

que mai no entraria.

Jo t'observava dues tauletes més enllà,   

sense parar atenció  

a la meua beguda refrescant     

ni al meu difús company.

T’havia vist dues setmanes abans,

asseguda a la mateixa tauleta d'aquest café.

Totalment aliena a allò que t'envoltava.

Jo perdia el temps       

amb coses intranscendents        

mentre tu, tan subtil,      

formaves part de l’indret.

Avui prenies un tallat,      

a xicotets glops.

Després d'una estona vaig comprendre     

que a cada glop teu       

se m’anava un bocí de vida.

Jordi Guerola

Amagatalls

Editorial Germania, 2013

LA MEUA CIUTAT...

(foto de JR, presa d'ací)

La meua ciutat és de cartró
i així que plou se'n ve avall.
L'urbs trencada sura
i segueix el seu decurs
fins el desguàs.

Avui no vull ciutat.

Hèctor Serra

Terrabastall suburbial

Aula de poesia, 29. Universitat de València, 2010

POEMA AMB DATA (LIX): COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

(Tomba d'Antonio Machado. Imatge presa d'ací.)

COMPLIMENT A ANTONIO MACHADO

Cotlliure, 29.9.96

No t'he dut flors, Antonio, t'he portat

un silenci amorós, per no interrompre

el teu íntim diàleg amb la mort

que fa tants anys que dura. Compartir-te

ha estat deturar el temps per retrobar-me

més ingenu que mai i amb un sanglot

i flor de pell, com una criatura.

No t'he dut res, Antonio, però estimo

més que abans aquest mar que m'ha vist créixer

i prop del qual confio de morir

d'ençà que he vist que tu m'hi acompanyes.

 

Miquel Martí i Pol

Llibre de les solituds (dins de Poesia Completa)

Edicions 62, 2010

VÍDEO FESTA ESTELLÉS

Aquest és un vídeo que he preparat per a I Festa Estellés que ha organitzat el grup LletrAEdeta i l'Ajuntament de Nàquera. Conté versos d'Estellés.

SORPRESA

Passege per València. Entre a una llibreria de vell. Tafanege la secció de llibres de poesia. No trobe allò que busque però veig al prestatge del costat el Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: és la primera edició publicada per l'editorial A.C. de Barcelona  el 1964 i que va ser impresa a Andorra. 

Aquest llibre és un d'eixos que has prestat a algú i no te l'ha tornat però tampoc pots reclamar perquè no recordes a qui l'has deixat. Considere que cal reposar-lo en la meua biblioteca. Quinze euros és un bon preu per a un llibre d'aquestes característiques. El fullege  i, sorpresa!, veig al seu interior un sobre que conté una carta breu (millor, una nota) escrita pel mateix JOAN FUSTER dirigida a un amic en la que l'agraïa alguna cosa i quedaven per a fer un soparot. Està datada el 19 de maig de 1975 i enviada des de Sueca a Cullera amb un segell de 3 pessetes de color blau fosc, de Franco, evidentment.

Si ja el llibre tenia molt valor, per a mi es va centuplicar amb la troballa de la carta amagada al seu interior. Posseir unes paraules manuscrites de Joan Fuster va ser com connectar amb ell. La seua obra es va fer més propera encara. La distància entre autor i lector es va reduir a zero.

(Reconec que em sent un poc lladre de la intimitat de Joan Fuster però no pense renunciar a aquesta carta, sempre estarà amb mi, al llibre on la vaig trobar.)

PUNT DE LLIBRE (XIV)

Regal per a la meua més fervent lectora: M. Roser Algué Vendrells.