EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 1 de juliol del 2012

POEMA AMB DATA (XII): PRIMER DIA DE JULIOL


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PRIMER DIA DE JULIOL

AQUELL blanc del paisatge se te n'entrà pels ulls
i et deixà a les pupil·les la tarda retratada
com una miniatura. Les parpelles et feien
un conjunt de marcs d'èban als ulls. La teua cara

robà foc a les roses i a les galtes tremoloses
tornà més roig el foc que a les roses robava.
La seda dels teus dits, colpejant el teclat
dels teus cabells de coure, fingia una sonata

d'eurítmiques cadències. Ens arribava un càntic
afuat i metàl·lic de propera campana.
(Campana del Calvari que, alegre i riallera,
ens portava un anunci de lligam i constància).

Els silencis guanyaven la remor de les fulles
que assajaven un himne perquè el dia acabava.

I tu només miraves.
I jo només mirava.
i vingueren les ombres
i la Lluna...i la calma.

Com immensament bella estaves aquell dia
entre les blanques pedres tan immensament blanca!


Jaume Bru i Vidal
Missatger de joventut, dins d’Antologia Poètica
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un rostre robador, de tot el que de bonic tenia el paisatge, per això era tan bella...

Calpurni ha dit...

Gràcies, M. Roser, pel comentari.
Quant d'amor hi ha al poema del que va ser mestre meu!
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada