EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 25 de març del 2018

NOS AUTEM

(Edifici de la Gerència. Alts forns de Sagunt)
NOS AUTEM

Canten altres l'orgull mineral de la Serra Menera,
deportat i abocat a l'alt forn i a la fosa,
sublimant-se en fumeres de foc i en fulgor siderúrgic,
laminant-se en acer, cuirassant-se invencible.

Canten altres el vent parcial des del port per al nòlit
del raïm i les mares i holandes i cítrics,
la Gerència elegant i el Casino dels pròcers
d’envanits furgadents i raquetes de tennis.

Canten altres els murs i els merlets i els herois
que es guanyaren, traïts, la corona i el nom.
I el sol reverberant, contra els escuts ja inútils,
en incendi postrem sobre la Quarta Planta. 

A nosaltres, en canvi,
                                      no ens convé altra glòria 
que la de la ferralla que oxidada torna 
indefensa com sang escampada a la terra. 
O que la de la pedra que ultratjada resta 
insepulta a extramurs i que mai serà marbre 
ni mai podrà plorar, com un tors mutilat, 
allò que fou tan viu i és ara a penes petja. 

A nosaltres, en canvi.  

Antoni Ferrer
Entre la pedra i el ferro (Poetes pel patrimoni de Sagunt)
Onada Edicions, 2017
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Espero que si que ens convingui alguna cosa més positiva que la ferralla oxidada...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La reconversió industrial en Sagunt va ser una destrossa gran. Cal llevar l'òxid a la societat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada