EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

diumenge, 10 de març de 2019

24 SENSE OVIDI

(Fotomuntatge propi)
ENCARA NOIS, ENCARA

No rigues massa de pressa, que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.
Aquell que anava d'ocre, ara va de groc.
Canvia poc.
Aquella papallona, ara borinot.
No surt del pot.
Aquell que tant resava, ara va per sant.
Patim, patam.
aquell obrer del plom, ara plom i goma.
De broma a broma.
Aquell que dreta i dret, ara dret i dreta.
Turet, tureta.
Aquell que aconsellava, ara ja fot crits.
Estats Units.
Aquell de la mà dura, ara "dura-cràcia".
Ves quina gràcia.
Aquell de tisoreta, ara punyalet.
És més finet.
Aquell del no diàleg, ara parla amb tots.
El joc del bord.
Aquells del: hem guanyat. Ara no hem perdut.
L'arròs eixut.
Aquells volen ser ells, ara, abans, després.
Au! I corre. Ves!
Ah!
I aquell que no vivia, ara encara menys.
I els "borlins" plens.

No rigues massa de pressa, que se't pot glaçar el riure.
Atenció a la jugada, que ens pot ploure altra vegada.


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Les cançons de l'Ovidi tenen un segell especial, aquesta no la coneixia, totes tenen un punt d'ironia...Quan feia el programa de ràdio vaig contactar amb ell i em va dir que vindria, però coses de la vida, no hi va arribar a temps...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Ironia de la bona.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada