EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dilluns, 4 de març de 2019

ARRIBADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
ARRIBADA

Torno un altre cop a aquesta terra àrida,
resseca, lleres que s’escampen com taques
olioses. Tot d’una desapareixen
les fileres d’arbres a qualsevol ribatge
(semblen una pàgina plena de caràcters,
es necessita tota una vida per treure’n
el sentit amagat. I ni així s’hi arriba).
Els diàlegs són plens de color d’arena.

He d’obligar els ulls, emperesits al nord,
perquè s’habituïn a aquests tons torrats.
Sempre els han volgut evitar, com una amenaça
palesa. I en altres latituds han preferit
simular unes cataractes per a la memòria.
No sempre l’oblit dels colors no és voluntari.
Són tènues en aquesta terra que he crescut,
embolcallant una trista cel·lofana en tot viatge.

Ara es repeteix el trajecte: de muntanyes rocoses
a camps mustis, i el regnant silenci del sol.

Xavier Farré
La disfressa dels arbres
Quaderns crema, 2008
Més sobre l'autor, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Sembla impossible que d'aquest sol tan àrid, en pugui sortir una planta tan ufanosa...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre queda quelcom de vida allà on pensem que no hi resta res.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

a片影片 ha dit...

激情視訊辣妹美女
色a片情報站
a片免費試看
免費0204視訊情色
免費a片AV女優
影音視訊辣妹
視訊情人網
線上免費試看短片a片
免費試看短片a片

Publica un comentari a l'entrada