EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 7 de març de 2019

[AL FINAL, S'HA COMPROVAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Al final, s'ha comprovat, els camells 
arriben a passar pel subtil cós d'una agulla. 
Han batut el repte que els féu Crist 
amb una sorprenent facilitat. Crist 
no es va fixar en la gran perícia dels camells. 
I el més trist és que solament ells troben 
tota la salvació i la trustifiquen i ningú pus... 
Els camells, un cop passat el cós de l’agulla, 
s'estiren, s'espolsen, es fan netejar les potes, 
peten de mans, demanen la premsa, el cafè, la copa, 
el puro de la redempció, la colometa de la pau 
i l'amnistia per tothom. 
Hem d'admetre i no sense una certa pena 
que ens han fet una gran jugada i tot això per culpa 
de Crist, de l'angelical i bona fe de Crist. 
Ara tot és tan confús, tan torbador... 
Ara les nostres millors amigues són les seves estimades, 
com Na Justícia, Na... 
Pertot arreu un es troba amb els seus representants 
armats o amb creus i vestits de negre per espantar-nos 
i tots aquests ens produeixen un tristíssim cansament 
que ens amera del matí fins al vesprre. 
N'hi ha de camells segurs que, tirats de frac, 
ens somriuen, ens deixen ensumar la flor que duen al trau, 
ens donen feina i ens gratifiquen per Nadal. 
Els camells insegurs, en canvi, fan mala cara, 
tiren potades i duen el gep excitat. És cosa sabuda 
que entre ells no es miren 
amb massa bona cara. Tots es belluguen, 
corren, es paren trampes, es foten la punyeta, 
s'associen, es barallen, s'armen, es desarmen, 
fan guerres, amnisties, armisticis, 
fan mites, ens enganyen, colonitzen, maten negres, 
independitzen, fan negocis. 

Miquel Bauçà
Una bella història
Els millors poetes catalans del segle XX. Ara.cat. Edicions 62, 2013
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

N'hi ha molt de camells amb noms impronunciables, perquè ells també són uns impresentables...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I tant, Roser. I tant!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada