[ESTIMADA MEUA...]

(Imatge pròpia)

Estimada meua, ma por saps.

Vindrà la llum aquesta nit

i jo no sé com la rebré.

Acluca'm els ulls

quan les hores del capvespre

lluernes seran de la tardor.

És el mar un esguard que es consum als llavis

quan véns nua omplint-me de tu

i és altra l'aurora.

Dóna'm la llum a poc a poc, estimada,

com si no ho volguesses.

Ramon Guillem

D'on gran desig s'engendra

Publicacions El Cingle, 1985

Més sobre l'autor, ací