EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimarts, 26 de març de 2019

[ESTIMADA MEUA...]

(Imatge pròpia)
Estimada meua, ma por saps.
Vindrà la llum aquesta nit
i jo no sé com la rebré.
Acluca'm els ulls
quan les hores del capvespre
lluernes seran de la tardor.

És el mar un esguard que es consum als llavis
quan véns nua omplint-me de tu
i és altra l'aurora.

Dóna'm la llum a poc a poc, estimada,
com si no ho volguesses.

Ramon Guillem
D'on gran desig s'engendra
Publicacions El Cingle, 1985
Més sobre l'autor, ací

1 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquesta comparació, "quan les hores del capvespre, lluernes seran de tardor"...
Bona nit, Jesús.

Publica un comentari a l'entrada