EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 27 de novembre de 2019

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,
A les noces t’has rendit.
Del sagrat fins a plorar de riure
Que et contorsiona
El cos, com un poema, en festa,
Capgirant-se cap a si.
De fora endins, atiant el cor,
D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor
Dins altres dones,
Que es reprodueixen eternament
En la Lectora,
Que engendra vida intel·ligent.
Forma bella robada al temps
D’escriure,
Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.


Vicenç Altaió
Radicals lliures
Ed. Tres i quatre, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquesta galeria convida a l'amor de les mil i una nits...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Són llocs exòtics,lloc encisadors.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada