EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 13 de novembre de 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
voldria saber nedar
en les aigües del teu cos
endinsar-me en els enfonys
trobar-hi estrelles de mar
i somriure a una medusa
capbussar-me entre les roques
trenar algues i corals
i fer-ne aletes dorsals
remuntar el delta frondós
rodolant-te per l’esquena
i ser-ne un palet de riu
repicant amb cloc somort
fins a arribar-te a la font
que raja fresca entre molses
i beure’n l’aigua tan clara
com el meu somni llunyà

Albert Mestres
Poemes intestins
Edicions 62, 2018
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una metàfora amorosa en forma d'un bell poema.
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I què important és saber nadar en això de l'amor!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada