EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 10 de novembre de 2019

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)
ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics
i sovint aquàtics. Transparències invidents.
Qui ens podria consolar millor?
Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,
respirem com ells i movem tentacles,
extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.
Les cares lletges són un ensenyament
i l’amor se circumscriu a les coses bones
que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar
Animals d'hivern
Edicions 62, 2016
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els animals poc comuns i també els de llegenda, solen ser aquàtics...Segur que quan erem infants ens van passar moltes coses bones, veig molt d'amor!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Si aprenem de menuts què és l'amor, mai se'ns oblida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada