EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 24 de novembre de 2019

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,
l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,
com aquell amor nostre.
Et diré un mot molt breu.
M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi
mentre expliques en francès la lliçó quarta:
hi haurà els minuts encesos
quan t'adones que el plugim et pinta les finestres
com un plor encongit, tatuatge de roses,
fonaments de memòria secretament absorts...
―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,
excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,
pergamí del plaer.
Accelerava l'amor, enjogassada,
per ser benignament altiva al davant teu:
les cuixes deixatades, el mos abellidor.
T'endevinava plenament el gest
i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,
mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

A mi m'agradaria que passegessin el me nom, no per un carrer enfangat, sinó per un jardí on les flors li fessin de coixí...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Bonic passeig!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada