EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dijous, 21 de novembre de 2019

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.
Els objectes es mouen com un film sense pausa
per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa
una ceguesa anòmala que es propaga en excés
en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga
a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol
com un fet improbable i aguantar la fatiga
més enllà del permès. El problema es resol
quan concentre la ment entorn d'un punt de mira
diferent del comú, i aleshores el dany
minva o es paralitza. Amb tant de desengany,
la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya
Llibre de les enrònies dins de Triadisses
Editorial Denes, 2013
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Amb la de coses boniques que hi ha al món és una pena mirar sense veure res...No sé si és real o és una metàfora, en ambdors casos és trist!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La ceguesa sempre és trista siga de la manera que siga.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada