EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 1 de novembre de 2019

FEM COMPTES

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
FEM COMPTES

La poesia m’ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu de cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo soc la seua única història.
No té cap altre visitador boig.

Pere Bessó
Els costums bàrbars
EdictOràlia Llibres i Publicacions, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Caram, és molt afortunat, si la poesia li deu tantes coses...Però suposo que ell també hi té deutes pendents amb ella!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Potser el poetes tenim més a deure a la poesia que ella a nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada