[TANTES VEGADES HE PENSAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tantes vegades he pensat

que s’erren els qui diuen

que era tot un senyor, el meu pare,

avui un home en un retrat.

 

És un dibuix d’un amic seu,

a la lleixa de la xemeneia,

al costat d’un rellotge, no pas

com el de la tia Helen eliotiana.

 

Els senyors, si no m’erro,

són persones molt ben educades,

i morir és una grolleria imperdonable.

Més encara quan no tocava.

 

Marta Pessarrodona

Re(visions)

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací