HORITZONS

(Platja de  Nules, Imatge pròpia)

HORITZONS

(Platja de Nules, juliol de 2013)

No sé qui és la dona

que, cada matí, sola,

busca cargols de mar

entre els blavons

d'una platja deserta.

Els recull, pacient,

i potser la remor

li du a cau d'orella

el desig d'un home que va estimar-la,

les últimes paraules del fill mort,

o tot l'ahir

d'una vida viscuda a pler.

A voltes, s'atura i mira el mar.

Com si comptara onades

o per fi haguera aprés

a llegir horitzons.

Sé que un dia l'assaltaré.

La miraré als ulls,

pararé la mà i, sense temença,

voldré escoltar els noms

que han de salvar-me.

Vicent Almela i Artíguez

També el vertigen

Viena edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA: 8 DE NOVEMBRE DE 1913

(Imatge: Joan Navarro)

8 DE NOVEMBRE DE 1913

El sol anava omplint l’estança
amb una pols groga i diàfana.
Ho he recordat en despertar-me:
amor, avui és el teu sant.
I per això enllà de les finestres
fins la nevada llunyania és càlida,
i per això fins jo, la insomne,
com una combregant dormia.

Anna Akhmàtova 

Poesia completa 

Edicions de 1984, 2009

Més sobre l'autora. ací

[Traducció i edició de Jaume Creus]

LABERINT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LABERINT

és paraula la vida
vençut silenci
foc que revifa la fullaraca morta
        de les hores

sobre les runes del temps la poesia
disposarà de nou l'atzar de tots els somnis

i trobaràs al vell espill dels dies
l'extrem del laberint

Vicent Alonso

Ritme de clepsidra

Ed. 3i4, 1986

Més sobre l'autor, ací

UNA PÈRDUA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UNA PÈRDUA

És perquè venia de la nit
que la tarda em captivà.

Jo tenia sis anys
i la paret s’incendiava
amb el sol de cap al tard,
i un so greu de campana va allargar-se.

La porta no ha trobat mai més
el galze, sovint la sento batre.

Lala Blay

Plec de claror

Edicions Proa, 2005

Més sobre l'autora, ací i ací

[EN EL MIGDIA CANTA LA PARAULA...]

(Imatge presa d'ací)

En el migdia canta la paraula

o teuladí d’amor que vola al cel

alegre i pla, de tacte a cotó en pèl

de llum creixent, i gust melós de fraula.

Tardor de fulla al sol, caduca d’om

que minva i creix com llum de lluna en vida,

el nostre cor batega sense mida

cançons de fruita fresca de repom.

Més dolç que el pa de llet és el teu nom

amb xocolata, trufa i nata dins

car m’encenc quan l’escolte pels camins

de vida en ple que s’obri amb un sol pom

i desemboca al mar d’una aigua al riu

que ara portem ben dins del nostre ser

com pluja fresca en cànter d’un verger

o flama encesa i viva en brau caliu.

Als llavis teus, el verb d’amor hi viu

sempre present com cant d’ocell tibant

que acampa al teu costat per sempre amant,

i ho deixa tot per fer el nostre niu

en tendre prat verdós i mar immens

d’una finestra al món als braços teus

des d’on bramem, a tots, les nostres veus

del nostre estiu que és clar, volgut i intens.

Migdia bru, paraula que a mi vens

naix a les nostres vides sempre plenes

com crit de fe i emporta’t hui les penes,

aromatitza el cel del teu encens.

Alejandro Llabata Lleonart

En mi la nit, en tu la llum

Pagès Editors, 2017

Més sobre l'autor, ací

XERIC

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

XERIC

Ningú no ho sap, i els límits de les hores 
t’inviten inclements a la desfeta 
que duus clavada amb fel al moll dels ossos. 
Ningú no ho sap, ningú, i aquest silenci... 
Els rostolls et travessen l’espinada 
i amb un vencill t’has fet un nus al sexe 
perquè resti en somort. Sents les cigales? 
Xerriquen, xerrotegen i s’esbafen 
bo i mirant-te, tot nu. Quin espectacle! 
Verolarà el raïm i seràs lluny, 
es vinclarà el sarment curull de fruit 
i no hi seràs. Les figues coll de dama 
esperaran, estoiques, les formigues 
i els ametllers s’esqueixaran de branques. 
La casa del teu pare, la masia, 
ja no s’adorm amb tu. Vols que ho escampi 
a tots els vents? Aquesta malifeta 
et cremarà per dins per anys que visquis. 
Que malparit. Fins els gripaus et fugen. 

Josep Fàbrega Selva

Sense bitllet de tornada

Pagès Editors, 2015

Més sobre l'autor, ací

[T'ESCRIURIA DES D'UN COSMOS FICTICI...]

(Imatge presa d'ací)

T’escriuria des d’un cosmos fictici cartes tan llargues com 
      [l’esperança que nodririen els teus viatges. 
Els teus anhels, els meus, el despertar de les latituds fluorescents. 
I miraries, perquè jo seria orb del meu esdevenidor, els horitzons 
      [il·luminats pels somnis quan exacerben la trobada. 
Sabries esperar? 
En el cel, on es dibuixen cossos blancs com alba primerenca, 
sabries veure-hi la naixença del temps? 
Ja series flama en la nit i hauries d’estar a l’aguait dels ulls, 
      [de mi;
i saber-te observada per solituds de pedra. 
Coneixeríem la fondària de les tenebres. 
Ensems patiríem l’espurneig de l’afany,
i seríem amants de l’infinit.

Ricard Ripoll

La causa dels exilis

Ed. Meteora, 2015

Més sobre l'autpr, ací i ací

EN VERMELL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN VERMELL

Hi ha dies
que et trobes en vermell tots els semàfors.

No saps com es fa,
això d’ofegar les ganes d’arrencar a córrer
i haver-te d’aturar a cada cruïlla
i trobar-te a sota de la pell
alguna cosa que s’assembli a la calma
de què parlen els savis.

A les sales de vetlla dels tanatoris
hi fa el mateix fred que en algunes oficines.

Sònia Moll

Déu en algun lloc

Eumo Editorial, 2014

Més sobre l'autora, ací

VESTIMENTES BRODADES AMB FILL D'OR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

No dónes tanta importància a les vestimentes 

encara que estiguen brodades amb fill d'or.

Mes sí a cada hora i minut

de la teua florida adolescència.

Les flors cal collir-les a temps.

Si no, només et quedaràs

amb la tija nua i seca.

Du Quiuniang

(poeta xinesa del s. IX)

PAÍS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PAÍS

a Toni Ferrer

Petit país que has patit

des que obrires els ulls: la mar dintre les nines

i els ametlers florits,

cadascuna de les petges que has deixat en descobrir

les fraus que el clivellen i els cims

més enlairats; de nord a sud, com un ventall ofert

o un espill sagrat.

Compartim aquest país

en el foc que encara bat en cada paraula dita

d'infant, de jove, d'ancià;

i compartim el desig que aviat es despentinarà

com una fera ferotge que ha sofert

jou i en diu prou,

i avant.

Maria Fullana

Els déus no abandonen Antoni (Homenatge a Antoni Ferrer)

Onada Edicions, 2015

Més sobre l'autora, ací