 |
| (Imatge pròpia) |
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
Manuel Forcano
Llei d'estrangeria
Ed. Proa 2008
Entrades
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada