EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 12 de gener del 2016

DRACO

Cadmo atacant el drac. Hendrik Goltzius(1558-1617)
Només em resta eixalar el drac 
perquè no et porte cap missatge, 
que els fulls de la vergonya 
es cremen en el seu alé vermell 
i la hibernació li arribe d'hora 
per estalviar-me la lluita. 
Només em resta carregar el farcell 
que he anat omplint amb cabdells 
d'estels salvatges,
i començar la davallada 
abans que m'arribe l'alba. 
Netejar les petjades 
que no m'han concedit cap treva 
perquè les constel·lacions no em troben 
mai més en el llindar del buit. 
He d'afanyar-me, 
que l'esquelet nocturn 
va vestint-se de dia.

Consol Martínez Bella
Interludi
Brosquil edicions, 2003
Més sobre l'autora, ací

3 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Moltes gràcies, estimat Calpurni.
Per les teves paraules i per acostar-nos la poesia dels altres, que bé val la pena.

M. Roser ha dit...

El foc d'un drac que ens crema la vergonya...
Com deuen ser els estels salvatges, com aquest animal? Deurà ser un farcell ben pesat...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Olga, per la teua humanitat i la teua poesia.
Els estels salvatges deuen ser, M. Roser, ímpetus de la vida, crec.
Gràcies pels comentaris.

Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada