EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 4 de gener del 2016

L'ESTACIÓ

(Estació del balneari de Zestoa.
Imatge presa de www.guregipuzkoa.net. 
Fotògraf: Indalecio Ojaguren)
En un temps ja remot hi va haver una estació, aquí, 
portava el nom del balneari. Via estreta, 
edifici adornat amb pinacles, balconets, 
motllures de ciment, fanals i senyals de ferro esmaltat,
miniatura a l'ús i al gust de l'època. 
Ara és coberta d'esbarzers, el bosc se l'ha fet seva; 
sense vies, cauen posts rovellats amb el doblec dels anys. 
Dos túnels obren boques de catàstrofe i degoten l'aigua 
de pluges persistents. S'hi aventuren ciclistes. 
No obstant, el balneari és viu: hi ha carretera. 
Ja van morir tots els encants discrets 
que creuaven el pont baixant del tren: 
un pont que mor, també, rovellat sobre el riu, 
abandonat als anys que sepulten les vides.

Olga Xirinacs
Balneari del Nord
Ed. Òmicron, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Oh, atentíssim Calpurni, quina alegria reveure un tren que es va perdre en una estació remota... Gràcies pel retrat.
I pensar que ara som els jubilats els qui encara mantenim una lleu claror als vitralls de colors del balneari i el premetem funcionar...
Que el teu any sigui tan benèfic com les aigües que allà corren.

M. Roser ha dit...

Un balneari ple d'encant amb estació i tren propis...Però el pas del temps no perdona i arriba un moment que el bosc s'apodera d'un lloc on les persones si recuperaven, però ara sembla que no és una prioritat, tot que sembla que més o menys encara alguns avis xipollegen en les seves aigües...
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

Gràcies, Olga, l'atenta i amable ets tu. Que l'any siga també benèfic per a tu i t'acompanye la salut.
El temps ho pot tot,M. Roser. Tens raó.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada