EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 10 de juliol del 2016

[JA NO TÉ MINUTS...]

(Imatge pròpia retocada per mi)
ja no té minuts, ni roses per cremar, pol·len mort, 
i s'embala cap al mar, i el vent no sap què fer-se 
amb el seu rostre i el rosega, li roba els ulls, 
mig cos ja dintre el blau! suara orb de vent, ell 
com somnàmbul dintre les aigües sedejant de vaixells 
i ses veles com, esbatanades gavines, i el vent s'enfolleix 
volen menjar-li les cames, aturada d'algues, 
i panteixa i les mans li tremolen, batec trenca naus; 
el blau menja cos amerat de muntanyes i d'agulles de pi.


Joan Navarro
Grills esmolen ganivets a trenc de por
Editorial l'Estel, 1974
Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Ens pinta un mar i un vent una mica agressius...
Bona vesprada, Jesús.

Olga Xirinacs ha dit...

Sembla el mar esvalotat pel mestral que li remou les entranyes.
Bon vespre mariner, rosat el cel i reflectit a l'aigua.

Calpurni ha dit...

Un mar que fa pensar.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Calpurni ha dit...

Un mar que fa pensar.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada