[JA NO TÉ MINUTS...]

(Imatge pròpia retocada per mi)

ja no té minuts, ni roses per cremar, pol·len mort, 
i s'embala cap al mar, i el vent no sap què fer-se 
amb el seu rostre i el rosega, li roba els ulls, 
mig cos ja dintre el blau! suara orb de vent, ell 
com somnàmbul dintre les aigües sedejant de vaixells 
i ses veles com, esbatanades gavines, i el vent s'enfolleix 
volen menjar-li les cames, aturada d'algues, 
i panteixa i les mans li tremolen, batec trenca naus; 
el blau menja cos amerat de muntanyes i d'agulles de pi.

Joan Navarro

Grills esmolen ganivets a trenc de por

Editorial l'Estel, 1974

Més sobre l'autor, ací