EXTREMA AL·LEGORIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els fils del color 
atrapen clarobscurs,
brollen el nacre 
sobre la cadira 
enllà de l'efímer 
on s'aboquen els crancs. 
Sol de cendra 
en l'alenada. 
Lluny, els matisos 
i la inclusió 
en l'urpa del temps. 
Ens marca la fractura, 
la ràbia encongida 
allà on els xiprers, 
amb els objectes 
retenint l'aire que pertoca 
a la set dels càntirs 
o als pits de sang del vellut. 
Aranyes resclosides 
en els polsos d'hivernacle.

Ací en la franja en vetla 

encara ens conté 

el palmell dels prestatges, 

la pols encauada 

del neguit tardoral, 

com si només restara 

la semença d'una nota 

obrint-se pas des del fang 

a la crisàlide. 

Eixa marca d'extrema al·legoria. 

O la febre zenital 

quan s'incendia.

Àngels Moreno

Extrema al·legoria

Ajuntament de Mislata, 2015

Més sobre l'autora, ací