EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dissabte, 28 de gener del 2017

QUI SAP?

(Imatge prea d'ací)
QUI SAP? 

Ens quedarà el poema? 
L'esclafit del martell 
contra l'enclusa, l'espurna 
del sol entre les voltes de l'aire, 
aquell giravolt del riu 
que els ulls va negar-nos? 

o serà tot com l'ombra del fum, 
un cassigall d'algues putrefactes 
sobre la platja moribunda? 

Podrà l'estany dels signes 
emmirallar-nos la pols d'aquell cos 
entre els clivells dels dits arrecerada, 
el desig del foc al fons de la caverna?  

o serà tot una ciutat  
de cases desolades, el silenci  
ensordidor dels boscos sense arbres,  
la carassa d'un home que en les teranyines  
va enxampar-se?  

Qui sap si un dia vindrà  
la resurrecció, pels mots, de la carn.


Ramon Guillem
L'íntima realitat (Antologia, 1981-1996)
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autor, ací

4 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Tant de bo els mots poguessin ressuscitar la carn. Normalment només ressusciten el sentiment, que ja és molt.

Calpurni ha dit...

També resuciten esperances... i tantes més coses.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

M. Roser ha dit...

Crec que sempre ens quedarà el poema!!!
Bon vespre.

Calpurni ha dit...

El poema i tot allò que representa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada