EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 28 de gener del 2020

AMANTS

(Imatge pròpia)
AMANTS

Quan sent l'enyor de tu,
m'aconhorte si pense
quants som ara mateix
els qui sofrim d'absència.
Quan et tinc a la vora,
se'm fa un nus si rumie
quants som arreu del món
la colla dels amants.
Car també el nostre encontre
i aquests fulgors del llostre
seran tard o d'hora -ai, las-,
lluïssors de bombolla
perdent-se enduts pel vent.

 Antoni Prats i Gràcia
Encara
Ed. Tabarca, 2013
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una bonica foto , suggeridora, pels amants enyoradissos...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Què té el cel i mar per als enamorats que sempre hi és present i a ells?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada