EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 26 de gener de 2020

EL POBLE I DÉU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL POBLE I DÉU


1
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en el mateix Déu.

El costat esquerre insisteix: la veritat és nostra.
El costat dret insisteix: la justícia és nostra.

Tots resen per la victòria en el mateix camp de batalla,
tots resen al mateix Déu, i les seues súpliques són les mateixes.

I Déu es troba dividit en dues meitats,
empresonat en el mateix dilema.


2
En tots els extrems de la guerra els humans
creuen en diversos Déus.

De cara al seu propi Déu cada costat resa
per la victòria en el mateix camp de batalla.
El costat esquerre insisteix: nostra és la victòria.
El costat dret insisteix: derrotada siga l'oposició.

Sembla com si la guerra
es tornara un gest innocent
entre els Déus.

Els humans fan servir míssils per a decidir
quin de tots els Déus
és el veritable.

Chen Hsiu-chen
Voces desde Taiwan. Antología de poesía taiwanesa contemporánea
Editorial cuadernos del laberinto
Més sobre l'autora ací

[Traducció feta per mi a partir d'una traducció al castellà feta per Khédija Gadhoum que pot llegir-se ací]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I malgrat tot ningú hi guanya en una guerra, encara que en surti victoriós, tothom hi perd!!!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Les guerres són la imatge de la maldat de la humanitat.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada