EMPREMTES

A poesia torna a vida bela, ampla e completa. No mundo da poesia não existe impossibilidades! MAJELA COLARES

diumenge, 19 de gener de 2020

GÈNESI

(Imatge pròpia)
GÈNESI 

difícilment
     escaparia de la llum 
que desconec
     si el seu ídol captiu
es tornara llavor
            en la superfície
                de l'ànima,
l'oli primer fecundaria
                el foc afable
i la libèl·lula dels destins
        espargiria límits
            en la distància,
potser jo,
inconscientment,
naixeria de bell nou
de la pedra elegida
        amb tota la meua
brutalitat,
                   potser

Francesc Pastor i Verdú
Fils de llum
Ed. Tabarca, 2017
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quines pedres de riu tan boniques, sembla mentida com l'aigua amb la seva persistència les arrodoneix...Així la vida també conforma el nostre caràcter. Molt bonica la foto!

Calpurni ha dit...

Tens raó: la vida ens fa a la seua forma.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada