 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LA VIDA EN UNA GOTA
Tinc un món tan petit
dormint-me al puny
que podria ofegar-lo
amb una gota de rosada.
Una vida que cap dins d'un didal
fent tremolins a les butxaques
i res costaria tallar els fils
que la belluguen fins a desgastar-la.
Somnis nascuts de rialles
per tancar dins d'una capsa
on amuntegue papers grocs
d'encanteris i frases envellides.
Quatre pensaments orbitant
pel desordre del buit que m'envolta
s'estavellen contra murs
de llars que no m'acullen.
M. Carmen Sáez
Cercant ocells d'aigua
Ed. Tabarca, 2009
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Un poema molt bonic...Esperem la la gota de rosada no ofegui aquest món tant petit, que la vida que cap en un didal, sigui una vida plena, que els somnis nascuts de rialles siguin sempre alegres, que els quatre pensaments siguin positius...
Bon vespre, Jesús.
Tots tenim un món molt petit però és tan immens!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada