EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 15 de gener de 2020

LA VIDA EN UNA GOTA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LA VIDA EN UNA GOTA

Tinc un món tan petit
dormint-me al puny
que podria ofegar-lo
amb una gota de rosada.

Una vida que cap dins d'un didal
fent tremolins a les butxaques
i res costaria tallar els fils
que la belluguen fins a desgastar-la.

Somnis nascuts de rialles
per tancar dins d'una capsa
on amuntegue papers grocs
d'encanteris i frases envellides.

Quatre pensaments orbitant
pel desordre del buit que m'envolta
s'estavellen contra murs
de llars que no m'acullen.

M. Carmen Sáez
Cercant ocells d'aigua
Ed. Tabarca, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Un poema molt bonic...Esperem la la gota de rosada no ofegui aquest món tant petit, que la vida que cap en un didal, sigui una vida plena, que els somnis nascuts de rialles siguin sempre alegres, que els quatre pensaments siguin positius...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Tots tenim un món molt petit però és tan immens!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada