EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

diumenge, 12 de gener de 2020

OFICIUM POETAE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
OFICIUM POETAE

Confeso que no crec que en altra vida
visqui més a destemps i sense mida,
que hi miro prim i m’erro fil per randa.
Veig clar que parlo fosc i, d’altra banda,
vull dir la veritat i dic mentida.
     Jo vetllo els morts amb música de banda
i estimo a contracor un altre segle.
Bado amb rigor, i tiro tort amb regle
un vers poruc que és pura propaganda:
l’excepció que confirma la regla.

Francesc J. Gómez
A l'enforcall
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Vetllar els morts amb música de banda, tirar tort amb regle...No sabem si el segle que estimes és passat o ha d'esdevenir...I de vegades diem una mentida, per amagar una veritat...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

O les diem per no saber com enfrontar un problema.
Gràcies pel cometari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada