 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Enmig de tanta guerra, de tenir el cor
com un gat xop de pluja
a l’ombra roja dels dies arraulit,
ara, poeta, t’ha vingut a la ment
que aquí ben a la vora un poeta
antic va llançar fa molts de segles
la consigna que mai
no hi ha hagut cap raó
per a cap guerra, que mai
cap vaixell de bells rems s’endugué
cap a cap troia de belles torres
la bellesa de cap hèlena.
I et fas creus, tan savi com t’has fet,
que, falses com són i han estat totes
les hèlenes i totes les troies,
hagin estat i siguin
tan de veres i reals
tristament totes les guerres.
Te’n fas creus i l’olor de la terra
altra vegada humida respires,
aquí a tocar d’on l’antic poeta
als adolescents la gràcia
immarcesible de la dansa ensenyava
i a cantar aquella consigna.
Carles Miralles
Tres suites
Edicions 62, 2017
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest poeta antic era molt savi: "mai hi ha hagut cap raó per a cap guerra" tenia molta raó, però les persones no el van entendre...
Bon vespre, Jesús.
Per què veritats tan contundents com aquesta no tenen ressò popular?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada