EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 9 de juliol del 2020

LLEGÓ EL FIN / ARRIBÀ LA FI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLEGÓ EL FIN

Gritos de silencio, vacío aterrador…
noches de insomnio, celos, odio, dolor.
Lágrimas en la lluvia, descalzos por el jardín,
recogiendo solo espinas, y un amor que llegó al fin.
Sueños en penumbras, besos de marfil,
frío entre las sábanas, caricia de reptil.
Solo en esta noche, hielo que araña la piel,
Toma tu copa de reproche y olvida que un día fui fiel.

---
ARRIBÀ LA FI

Crits de silenci, buit aterridor...
nits d'insomni, gelosia, odi, dolor.
Llàgrimes a la pluja, descalços pel jardí,
recollint espines només, i un amor que arribà a la fi.
Somnis en penombres, besos d'ivori,
fred entre els llençols, carícia de rèptil.
Sol en aquesta nit, gel que esgarrapa la pell,
Pren la teua copa de retret i oblida que un dia vaig ser fidel.

Arantza Guinea
Deshojando amapolas
Lord Byron Ediciones, 2015
Més sobre l'autora, a

[Traducció del castellà feta per mi]

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tinc un cactus ben igual que el de la foto...Si el desamor té unes espines com aquestes, deu ser molt dolorós...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Així és, el desamor és ben dolorós.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada